Els murs de Troia
de Josep Casadesús (K100), amb il·lustracions de Alícia Casadesús. 2014
Els quaranta poemes d‘Els murs de Troia parlen de sentiments i de situacions de la vida quotidiana, de reflexions morals i espirituals, i dels problemes i alegries de l’amor, de la mort, de la felicitat, del pas del temps, de tot això de què parla la poesia. Herois de l’antiga Troia han vingut, resplendents, fins al segle XXI, han parlat, s’han explicat, han establert un diàleg i de vegades (enmig d’un poema) s’han endut el poeta cap al seu temps perquè els entengués millor. L’autor es donaria per ben pagat si les múltiples veus que ressonen en aquest llibre servissin de mirall al lector. O de finestra. El dibuix, aquesta mena de grafisme que va acompanyant els poemes en tot el seu recorregut físic, respon sobretot al concepte de viatge; el que transita entre l’època clàssica i la contemporània, el de l’Odissea, i el de la mateixa vida. De fet, els dibuixos estan fets dins el cotxe, sense aixecar el llapis del paper, en un viatge d’anada i tornada a Cadaqués.
Josep Casadesús – K100 (L’Esquirol 1959), ha publicat els llibres de narrativa Namastei babà (2000;premi Pere Calders) i La corda (2004; premi Ramon Juncosa, d’Òmnium Cultural Catalunya Nord). De poesia, Vine lluna (1998), Carretera del desig (1999), Petjades al fang (2001) , Tel·lúrica fada (2005) i aquest, Els murs de Troia (2014)
Alícia Casadesús (1968), artista i educadora en visual i plàstica. El seu treball gira entorn a la idea de lloc. En destaquen treballs com: Llauró 12 cites, art i natura al Collsacabra; La mirada del lloc/el lloc de la mirada; Paisatges evanescents; La paret seca, paisatges intervinguts; Les ciutats de la ciutat…Pel que fa a la docència, imparteix classes i treballa en projectes, tallers i seminaris que relacionen art i educació. En són un exemple: Entre l´art i la pedagogia; Art i lloc; l’Altra ciutat; Art i Escola…